Aquests dies, la natura, una mica capritxosa, ens ha regalat muntanyes i muntanyes de neu i ha pintat els paisatges de blanc, fent que semblin verges, com si mai ningú hagués passat abans per allà...El passat divendres 9 de gener, amb un company de feina, el Jordi, vam anar a gaudir una miqueta d'aquest paisatge. Ell és del Berguedà, i es coneix amb pèls i senyals tots els racons màgics d'aquesta comarca encisadora, així que vam agafar les raquetes i cap a Coll de Pal i falta gent.
Volíem pujar fins a niu d'Àguila, ja que des de allà, les vistes són espectaculars, però malauradament, el temps estava una mica de mal humor i el vent i la boira ens van fer plegar abans d'hora...
Jo estrenava les meves raquetes, encara no ho havia provat mai i em pensava que caminaria com un patito (més del que ja hi camino normalment), però no, no senyor, la veritat és que les vaig trobar molt còmodes i molt lleugeres...
Amb el que vaig flipar van ser amb les raquetes que portava el Jordi, eren una passada, d'aquelles de l'any de la Maria Castanya com diu a vegades la meva mare, no, no... eren xules xules...com les que surten a les pelis dels esquimals...crec que són un regal...
Després de l'excursioneta, el Jordi i la seva família, em van acollir a casa seva i em van convidar a dinar. He de dir que m'hi vaig sentir molt a gust, són molt macos, molt agradables, encantadors...em van cuidar molt bé.
La Marina és simpatiquíssima, està guapíssima i no para de riure, la veritat és que em queia la baba, i quan et tocava amb la seva maneta et feia sentir especial.
La Margarita va fer un dinar boníssim.... mmmmmmmmmmmmmmmmm, que bo que estava tot...... i amb la panxa plena... cap a treballar.... Moltes gràcies per aquest dia tant bonic.
Per acabar una foto de les megasuperflipans raquetes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada