Uff!! Per desgràcia un mal dia vaig lleguir al diari que al telefèric de Montjuïc, organitzaven cada dimarts d'estiu un pic-nic al cel, un sopar dins una de les cabines del telefèric, amb unes vistes privilegiades de la ciutat de Barcelona de nit... tot s'ha de dir, que l'article ho pintava molt bé, molt xulo, molt romàntic... però per mi no va ser més que una estafa, un robatori en tota regla... em sembla que és el sopar on he menjat pitjor i he pagat més diners...
Doncs com us deia, després de lleguir al diari que s'organitzava aquest sopar, vaig buscar més informació per internet...es tractava d'un sopar original, dins una cabina del telefèric de Motjuïc, que feia dos viatges complets, durant els quals se servia el sopar que constava d' un aperitiu d'olivetes, un primer plat amb gaspatxo, coca de recapte i amanida de formatge de cabra, un segon plat amb magret d'anec amb pera, i de postres broxetes de fruita amb xocolata calenta...tot remullat amb cervesa Moritz i aigua, una banda de música a la sortida i un cantant de bossa nova a la part més alta del telefèric... pintava bé la cosa!!!... El preu del soparet variava, segons si la cabina anava plena, o sigui 6 persones a 40 euros per persona, o si es volia una cosa més intima, 2 persones a 80 euros per persona... si si 80 euros!!!
Quan veus 80 euros penses...això té que ser una cosa amb cap i potes...encara que ho organitzi un catering....
En fi... que tenia ganes de regalar-li una cosa especial a la Marta, i decideixo encarregar pel passat dia 15 de setembre una cabina per dos persones per anar a sopar i gaudir de bona música, intimitat, bones vistes i el més important un bon sopar...però de bon sopar res de res... les nostres cares, i la del resta de la gent quan baixaven de les cabines al finalitzar eren com si estessim a un enterro, penso que tothom s'havia sentit estafadíssim, tant els que havien pagat 40 euros, com els que havien pagat 80 euros...
L'aparitiu d'olives, eren 5 olives rellenes d'aquelles de llauna, amb el primer plat vaig pensar - no me´l podré acabar... doncs si...me'l vaig acabar perquè el gaspatxo estava servit en una tasa de cafè...marxando un xupito de gaspatxo!!... la coca de recapte no era coca de recapte, sinó una pasta mal feta amb pebrot i alberguínia... i l'amanida de formatge de cabra, cabia tota en un forquillada...el magret d'anec, penso que no era magret...sinó una cuixa d'anec no gaire bona i penso que l'anec vivia en el país dels diminutos... i la xocolata calenta de les broxetes de fruita on era???????... jo només vaig veure una escupinada d'una cosa semblant a la nocilla...
Em vaig sentir molt trista...perquè volia fer un regal especial, el vaig organitzar amb molta il.lusió, i va ser un fiasco total... he de dir que l'únic que va valdre la pena era el cantant de bossa nova que ho feia realment bé... i les vistes molt xules... sí, no diré pas que no, però amb un sopar tant dolent perdia tot l'encant...
Per mi no és una vetllada gens ni mica recomenable... és la meva modesta opinió...
2 comentaris:
Si ho penses amb calma veuràs que l'estafa no pot ser mai superior a la il.lusió.
Gràcies Josep!! tens raó... però em va fer molta pena....petons i records per tots...
Publica un comentari a l'entrada