Avui us volem fer una recomanació musical. L'altre dia, escoltant un programa que fan a Icatfm de dilluns a divendres que es diu Delicatessen on l'Albert Puig n'és el presentador.Jo, la Marta...Quan puc i en tinc ganes l'escolto. Amb aquest programa he descobert molts cantants del que jo en dic "música tranquil·leta", per escoltar. I mira...avui hem descobert una troballa molt i molt interessant. Una noia que a part de cantar com els àngels és de la meva admiració a nivell personal. És un exemple del que es la superació personal, fer el cor fort davant els entrebancs que es presenten a la vida. Ella és Melody Gardot.
Nascuda a Philadelphia fa 24 anys. Quan en tenia 19, aquesta jove cantant va patir un greu accident. Una camioneta la va atropellar quan anava amb bicicleta per Philadelphia. Com a conseqüència de l'accident va perdre la memòria, va tenir afectacions a l'oïda, va quedar paralitzada de cintura cap avall. Com a part de la teràpia un metge li va recomanar la música. Ella sabia tocar el piano però mai havia composat una cançó. Avui necessita portar ulleres fosques perquè pateix fotofòbia, utilitza bastó per caminar, és hipersensible al soroll i a més porta un cinturó especial que li proporciona impulsos elèctrics per alleugerir el dolor que l'acompanya des de que va patir l'accident. Ara composa, toca la guitarra i canta.
Discografia:
Quite Fire -E single (2009) Inclou 1 cançó
Baby I'm A Fool (2009) Inclou 1 cançó
My One And Only Thrill (2009) Inclou 12 cançons
Who Will Comfort Me (2009) Inclou 1 cançó
Goodnite (2008) Inclou 2 cançons
Worrisome Heart (2008) Inclou 10 cançons
Some Lessons – The Bedroom Sessions (2005) que inclou 7 cançons i en part és una crònica de la seva lluita contra la discapacitat.
En fi....que OLÉ per aquesta noia i ànims a tots aquells que estigueu una mica tristos, sigui pel motiu que sigui....
QUE LA VIDA ES BELLA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Esperem que us agradi...
Marta
4 comentaris:
Gracies a mi has après a conformar-te amb lo que la vida et dona, perquè despres de tot, qualsevol cosa que visquis serà sempre mes de lo que tu creus que mereixes.
Saps qui soc, no?. Soc el sentiment de rebuig que sents cap a tu mateix,....soc el autorebuig..
Joan.
PD. Aquesta noia es un exemple per tothom
ai nenes... llegint la història se m'ha posat la pell de gallina, i després, sentint la cançó, no em baixava l'emoció!! très jolie!! una abraçada a toters dues, petons! mua!
Joan, aquestes relexions son teves? Deu ni do!!!!! Sempre utilitzes les paraules justes.
Laura, que bé que t'hagi emocionat aquesta història i la aquesta cançó. Això significa que ets una persona sensible. Hi hauria d'haver més gent com tú....(ha sonat una mica pilota no...aquest comentari) Jejejeje.. però no ho és.
Merci per seguir-nos!!!!!
Publica un comentari a l'entrada