Avui, em venia de gust compartir amb vosaltres un fragment del llibre "El petit príncep" de Antoine de Saint-Exupéry, concretament els capítols XX i XXI... personalment és la part que més m'agrada i m'emociona d'aquest llibre sencill i extraordinari, ple de veritats que sovint oblidem però que són essencials, ple dels valors que realment són importants...
Només vull recordar a la meva gent, als meus amics, fins i tot als que ja no volen ser amics meus, amb els qui parlo i amb els qui ja no parlo, els que he conegut més i els que no he pogut coneixer tant...a tots... dir-vos que per mi sou únics al mon, que sou molt especials i que d'alguna manera o altra penso en vosaltres...de cop i volta apareix alguna cosa que em fa pensar amb vosaltres...perquè un dia, em veu domesticar el cor...
Espero que no ho trobeu molt llarg de lleguir... penso que val la pena fer-ho...
Capítol XX
Però resulta que el petit príncep, després d'haver caminat durant molt de temps a través de la sorra, de les pedres i de la neu, va acabar descobrint un camí. I tots els camins van a parar als homes.
- Bon dia-va dir.
Era un jardí florit de roses.
-Bon dia-van dir les roses.
El petit príncep se les va mirar. Totes s'assemblaven a la seva flor.
-¿Qui sou?-els va preguntar, estupefacte.
-Som roses-van dir les roses.
-Ah!-féu el petit princep...
I es va sentir molt desgraciat. La seva flor li havia explicat que era l'única a l'univers de la seva espècie. I heus aquí que n'hi havia cinc mil, totes semblants, en un sol jardí!
"Com s'enfadaria", es va dir, "si veiés això...tossiria molt i faria veure que es mor per defugir el ridícul. I a mi em tocaria fer veure que la cuido, perquè si no, per humillar-me a mi també, es deixaria morir de veritat..."
Després també es va dir:" Em pensava que era ric d'una flor única i només posseeixo una rosa ordinària.
Això i els tres volcans que m'arriben al genoll, i un dels quals potser està apagat per sempre, no em fa ser un príncep gaire important." I, ajagut a l'herba, va plorar.
Capítol XXI
Aleshores va ser quan va aparèixer la guineu.
-Bon dia-va dir la guineu.
-Bon dia-va respondre educadament el petit príncep, que es va girar, però no va veure res.
-Sóc aquí-va dir la veu-,sota la pomera...
-Qui ets?-va dir el petit príncep-. Ets molt bonica...
-Sóc una guineu-va dir la guineu.
-Vine a jugar amb mi- li va proposar el petit príncep-. Estic tan trist...
-No puc jugar amb tu- va dir la guineu-. No estic domesticada.
-Ah! perdona-va fer el petit príncep.
Però, després de reflexionar, va afegir:
- Què vol dir "domesticar"?
-Tu no ets d'aquí-va dir la guineu-, què busques?
-Busco els homes-va dir el petit príncep-.¿Què vol dir "domesticar?
-Els homes-va dir la guineu-, tenen escopetes i cacen. És molt empipador. També crien gallines. És l'única cosa interesant que fan. Busques gallines?
-No- va dir el petit príncep-. Busco amics. Què vol dir domesticar?
-És una cosa massa oblidada- va dir la guineu-. Vol dir "crear lligams..."
-Crear lligams?
-És clar-va dir la guineu-. Per mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. Per tu només sóc una guineu igual que cent mil altres guineus. Però, si em domestiques, ens necessitarem l'un a l'altre. Per mi seràs únic al món. Per tu, jo seré única al món...
-Ja ho començo a entendre- va dir el petit príncep-. Hi ha una flor... em penso que m'ha domesticat...
-Pot ser- va dir la guineu-. A la Terra s'hi veuen tota mena de coses...
-Oh!, no és pas a la Terra- va dir el petit príncep.
La guineu va semblar molt intrigada:
-En un altre planeta?
-Sí.
-Hi ha caçadors, en aquest planeta?
-No.
-És interessant això! I gallines?
-No.
-No hi ha res perfecte- va sospirar la guineu.
Però la guineu va tornar a la seva idea:
-Duc una vida monòtona. Caço gallines, els homes em cacen. Totes les gallines s'assemblen, i tots els homes s'assemblen. Per això m'avorreixo una mica. Però si em domestiques, la meva vida serà com si li toqués el sol. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan amagar sota terra. El teu em cridarà fora del cau, com una música. I a més, mira! Veus allà baix, els camps de blat? Jo no menjo pa. Per mi el blat és inútil. Els camps de blat no em recorden res. I això és ben trist! Però tu tens els cabells de color d'or. Aleshores serà meravellós quan m'hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà pensar en tu.
I m'agradarà el soroll del vent entre el blat...
La guineu va callar i va mirar una bona estona el petit príncep:
-Si us plau...domestica´m!- va dir.
-D'acord- va respondre el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
-Només es coneixen les coses que es domestiquen- va dir la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d'amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica´m!
-Què s'ha de fer?-va dir el petit príncep.
-S'ha de ser molt pacient- va respondre la guineu-. Per començar t'asseuràs una mica lluny de mi, així, a l'herba. Jo et miraré de reüll i tu no diràs res. El llenguatge és una font de malentesos. Però cada dia et podràs asseure una mica més a prop...
L'endemà el petit príncep va tornar.
-Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora-va dir la guineu-.Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l'hora, cada cop em sentiré més feliç. A les quatre, ja m'agitaré i m'inquietaré; descobriré el preu de la felicitat! Però si véns a qualsevol hora, no sabré mai quan m'he de preparar el cor... Calen ritus.
-Què és un ritu?-va dir el petit príncep.
-També és una cosa massa oblidada-va dir la guineu-. és el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores. Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. El dijous ballen amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me'n vaig a passejar fins a la vinya. Si els caçadors ballesin quan volguessin, tots els dies s'assemblarien i jo no tindria mai vacances.
Així doncs, el petit príncep va domesticar la guineu. I quan es va acostar l'hora d'anar-se'n:
-Ai!-va dir la guineu-...Ara plorarè.
-És culpa teva-va dir el petit príncep-,jo no et volia cap mal, però tu has demanat que et domestiqués...
-És clar que sí- va dir la guineu.
-Però ara ploraràs!- va dir el petit príncep.
-És clar que sí- va dir la guineu.
-Així no hi surts guanyant res!
-Hi surto guanyant- va dir la guineu-, pel color del blat.
Després va afegir:
-Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.
El petit princep va anar a veure les roses.
-No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res-els va dir-. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d'altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.
I les roses estaven incòmodes.
-Sou boniques, però esteu buides-va continuar dient-. No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.
I va tornar amb la guineu:
-Adéu-li vadir...
-Adéu- va dir la guineu-. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
-L'essencial és invisible als ulls- va repetir el petit príncep, per recordar-se'n.
-És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
-És el temps que has perdut amb la rosa...- va fer el petit príncep, per recordar-se'n.
Els homes han oblidat aquesta veritat-va dir la guineu-. Tu no l'has d'oblidar. Et fas responsable per sempre d'allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa...
-Sóc responsable de la meva rosa... va dir el petit príncep, per recordar-se'n.
Només vull recordar a la meva gent, als meus amics, fins i tot als que ja no volen ser amics meus, amb els qui parlo i amb els qui ja no parlo, els que he conegut més i els que no he pogut coneixer tant...a tots... dir-vos que per mi sou únics al mon, que sou molt especials i que d'alguna manera o altra penso en vosaltres...de cop i volta apareix alguna cosa que em fa pensar amb vosaltres...perquè un dia, em veu domesticar el cor...
Espero que no ho trobeu molt llarg de lleguir... penso que val la pena fer-ho...
Capítol XX
Però resulta que el petit príncep, després d'haver caminat durant molt de temps a través de la sorra, de les pedres i de la neu, va acabar descobrint un camí. I tots els camins van a parar als homes.
- Bon dia-va dir.
Era un jardí florit de roses.
-Bon dia-van dir les roses.
El petit príncep se les va mirar. Totes s'assemblaven a la seva flor.
-¿Qui sou?-els va preguntar, estupefacte.
-Som roses-van dir les roses.
-Ah!-féu el petit princep...
I es va sentir molt desgraciat. La seva flor li havia explicat que era l'única a l'univers de la seva espècie. I heus aquí que n'hi havia cinc mil, totes semblants, en un sol jardí!
"Com s'enfadaria", es va dir, "si veiés això...tossiria molt i faria veure que es mor per defugir el ridícul. I a mi em tocaria fer veure que la cuido, perquè si no, per humillar-me a mi també, es deixaria morir de veritat..."
Després també es va dir:" Em pensava que era ric d'una flor única i només posseeixo una rosa ordinària.
Això i els tres volcans que m'arriben al genoll, i un dels quals potser està apagat per sempre, no em fa ser un príncep gaire important." I, ajagut a l'herba, va plorar.
Capítol XXI
Aleshores va ser quan va aparèixer la guineu.
-Bon dia-va dir la guineu.
-Bon dia-va respondre educadament el petit príncep, que es va girar, però no va veure res.
-Sóc aquí-va dir la veu-,sota la pomera...
-Qui ets?-va dir el petit príncep-. Ets molt bonica...
-Sóc una guineu-va dir la guineu.
-Vine a jugar amb mi- li va proposar el petit príncep-. Estic tan trist...
-No puc jugar amb tu- va dir la guineu-. No estic domesticada.
-Ah! perdona-va fer el petit príncep.
Però, després de reflexionar, va afegir:
- Què vol dir "domesticar"?
-Tu no ets d'aquí-va dir la guineu-, què busques?
-Busco els homes-va dir el petit príncep-.¿Què vol dir "domesticar?
-Els homes-va dir la guineu-, tenen escopetes i cacen. És molt empipador. També crien gallines. És l'única cosa interesant que fan. Busques gallines?
-No- va dir el petit príncep-. Busco amics. Què vol dir domesticar?
-És una cosa massa oblidada- va dir la guineu-. Vol dir "crear lligams..."
-Crear lligams?
-És clar-va dir la guineu-. Per mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. Per tu només sóc una guineu igual que cent mil altres guineus. Però, si em domestiques, ens necessitarem l'un a l'altre. Per mi seràs únic al món. Per tu, jo seré única al món...
-Ja ho començo a entendre- va dir el petit príncep-. Hi ha una flor... em penso que m'ha domesticat...
-Pot ser- va dir la guineu-. A la Terra s'hi veuen tota mena de coses...
-Oh!, no és pas a la Terra- va dir el petit príncep.
La guineu va semblar molt intrigada:
-En un altre planeta?
-Sí.
-Hi ha caçadors, en aquest planeta?
-No.
-És interessant això! I gallines?
-No.
-No hi ha res perfecte- va sospirar la guineu.
Però la guineu va tornar a la seva idea:
-Duc una vida monòtona. Caço gallines, els homes em cacen. Totes les gallines s'assemblen, i tots els homes s'assemblen. Per això m'avorreixo una mica. Però si em domestiques, la meva vida serà com si li toqués el sol. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan amagar sota terra. El teu em cridarà fora del cau, com una música. I a més, mira! Veus allà baix, els camps de blat? Jo no menjo pa. Per mi el blat és inútil. Els camps de blat no em recorden res. I això és ben trist! Però tu tens els cabells de color d'or. Aleshores serà meravellós quan m'hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà pensar en tu.
I m'agradarà el soroll del vent entre el blat...
La guineu va callar i va mirar una bona estona el petit príncep:
-Si us plau...domestica´m!- va dir.
-D'acord- va respondre el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
-Només es coneixen les coses que es domestiquen- va dir la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d'amics, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica´m!
-Què s'ha de fer?-va dir el petit príncep.
-S'ha de ser molt pacient- va respondre la guineu-. Per començar t'asseuràs una mica lluny de mi, així, a l'herba. Jo et miraré de reüll i tu no diràs res. El llenguatge és una font de malentesos. Però cada dia et podràs asseure una mica més a prop...
L'endemà el petit príncep va tornar.
-Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora-va dir la guineu-.Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l'hora, cada cop em sentiré més feliç. A les quatre, ja m'agitaré i m'inquietaré; descobriré el preu de la felicitat! Però si véns a qualsevol hora, no sabré mai quan m'he de preparar el cor... Calen ritus.
-Què és un ritu?-va dir el petit príncep.
-També és una cosa massa oblidada-va dir la guineu-. és el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores. Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. El dijous ballen amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me'n vaig a passejar fins a la vinya. Si els caçadors ballesin quan volguessin, tots els dies s'assemblarien i jo no tindria mai vacances.
Així doncs, el petit príncep va domesticar la guineu. I quan es va acostar l'hora d'anar-se'n:
-Ai!-va dir la guineu-...Ara plorarè.
-És culpa teva-va dir el petit príncep-,jo no et volia cap mal, però tu has demanat que et domestiqués...
-És clar que sí- va dir la guineu.
-Però ara ploraràs!- va dir el petit príncep.
-És clar que sí- va dir la guineu.
-Així no hi surts guanyant res!
-Hi surto guanyant- va dir la guineu-, pel color del blat.
Després va afegir:
-Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.
El petit princep va anar a veure les roses.
-No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res-els va dir-. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d'altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.
I les roses estaven incòmodes.
-Sou boniques, però esteu buides-va continuar dient-. No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.
I va tornar amb la guineu:
-Adéu-li vadir...
-Adéu- va dir la guineu-. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
-L'essencial és invisible als ulls- va repetir el petit príncep, per recordar-se'n.
-És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
-És el temps que has perdut amb la rosa...- va fer el petit príncep, per recordar-se'n.
Els homes han oblidat aquesta veritat-va dir la guineu-. Tu no l'has d'oblidar. Et fas responsable per sempre d'allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa...
-Sóc responsable de la meva rosa... va dir el petit príncep, per recordar-se'n.
2 comentaris:
el petit príncep estarà vigilant dia i nit, la seva flor, el seu be.
I si algun dia teniu dubtes sobre si el be s'ha menjat la flor, pregunteu-li a les estrelles.
A vegades, a la nit, miro al cel, i veig les estrelles. LLavors penso amb tendresa en el Petit Príncep i m'emociono. Segur que al cel hi ha molts Petits Prínceps que ens miren i brillen d'alegria quan nosaltres els mirem. Un petonet per tots!
RosaMaria
Publica un comentari a l'entrada