Mireu quina furgoneta més maca!! És preciosa, una passada, la millor... Moriu-vos d'enveja... igual que jo... Ja m'agradaria que fos meva, ja! però no, sniff! És la furgo de la Montse!!
No fa molt que la té, ja feia temps que la somiava i ara per fi és seva, tal i com sempre havia volgut, vermella, radiant, perfecte...
Doncs sí! Vaig tornar a ser una privilegiada, que hi farem, una que té sort! i s'abraça a les coses bones de la vida. La fortuna va voler que l'estrenés jo, sí la Ju.
Vaig sentir una veu celestial que deia, Ju, vols venir amb mi a provar la furgo? o i tant que vull!!! Qui no voldria?
Així que el cap de setmana del 29 i 30 de novembre, vem agafar les quatre cosetes imprescindibles i vem marxar camí de Camprodon. Era un cap de setmana que feia molt fred, les prediccions portaven neu i vent i van ser certes, però a nosaltres no ens va fer por, les ganes d'estrenar aquesta meravella eren més fortes que qualsevol tempesta.
Tot va sortir molt bé, va ser un cap de setmana carregat i ple de coses bones, molt bones.
Un Passeig pel poble, un cacaolat calentet per fer passar el fred mentre la Montse investigava el millor lloc per passar la nit i preparava l'excursioneta del dia següent. (la Ju no feia res, ja li val!!)
El destí va voler que trobessim un racó ideal per sopar (Casa Marques), amb un ambient relexant i agradable, on cuidaven tots els detalls. Ens hi vem sentir molt bé, un bon sopar acompanyat d'una millor conversa.
Amb la panxa ben plena, va arribar l'hora de dormir, d'estrenar la super furgo. I que bé que si dorm!!!!, jo estava una mica nerviosa, normalment la primera nit en un lloc nou, estrany, em costa dormir, però noooooooo! Vaig dormir com un pollet dins el seu niuet, com ho difiniria? com quan algú t'abraça dolçament i et fa sentir estimada, segura, tranquil.la...aquesta sensació tant especial, sabeu? Se'm van enganxar els llençols i tot!
Diumenge vem anar cap a Setcases, voliem anar a Vallter a fer raquetes, però la carretera estava gelada, així que canvi de plans i caminada pels paratges que envolten Setcases, vem agafar el GR -11, cap els plans de Molló. http://www.valldecamprodon.org/web/senders_detall.php?id=22
Xula, xula, la caminada, el dia acompanyava, el mal temps ja havia passat, el solet ens va regalar la seva caloreta i ens va deixar gaudir de la natura, el paissatge i les vistes.
Un cap de setmana perfecte, em vaig sentir molt a gust, tranquil.leta i contenta. Vaig carregar les piles de Pau i bona companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada