...escrit per llegir a cau d'orella, assegut tranquil·lament en qualsevol lloc, en companyia de tothom i de ningú...

Immòbil

És la raó,
la que deté el meu desig
de venir-te a veure.
La que em reté de trucar-te,
d'escriure't el que jo se escriure.

És aquella cançó,
la que em fa plorar quan l'escolto,
perquè vaig decidir que fós teva,
per la dolçor, el sentiment i la força
que em fan recordar-te.
------------------------------------------------
El meu cos

He marcat el meu cos
en la càlida sorra de la platja.
I ara, l'acaricio,
imaginant que ets tu
qui m'acaricia el cos.
Noto com la sorra
es converteix en pell
i pren les formes de l'amor.
Apreto els dits,
per robar la sorra,
i els enfonso,
per mantenir les nostres mans entrellaçades,
l'un amb l'altre,
per no perdre aquest somni
que m'humiteja els llavis,
per atrevir-me a obrir els ulls
i no veure només sorra.
------------------------------------------------
Angoixa

Una ombra que t'atrapa
i no et deixa veure.
Unes mans que t'ofegen.
Un anar i tornar
del mateix lloc.
Una sensació a l'estòmac.
Un aire que et glaça el cor.
Un temps que no avança.
Una espera que no acaba.
Un voler plorar
i no tenir llàgrimes.
Una boira que et trenca la mirada.
Un suspir que es perd en l'aire.
------------------------------------------------
A les fosques

M'he banyat a les fosques,
per evitar que els meus ulls
distraguessin la mirada.
En la foscor,
la meva ment
s'ha omplert de tu
i he notat que estaves amb mi,
ben a la vora.
Tota la meva pell
estava viva,
desbordada de sensacions,
imaginant que la foscor
et donava forces
per robar-me els llavis.
----------------------------------------------
Els teus llavis

He besat els llavis més dolços,
els més bonics i deliciosos.
Ni tan sols la imaginació més hàbil
seria capaç d'aproximar-se
a una sensació tan fascinant,
tan única,
tan real i irreal alhora,
perquè és tan extraordinària
que sembla impossible,
que no pot ser certa.
Aquests llavis
que em fan perdre el sentit,
que descontrolen el meu cos
i el fan bullir de desig,
del desig per tornar a sentir
el plaer que em donen.